REFLEXIONS ENTRE AMICS

                                     

 Molt de tant en tant encara em venen a la memòria pincellades d'aquella obra d'art que els jesuïtes volien fer de mi. Els que em coneixeu, ja ho sabeu: van fracassar estrepitosament! A la classe de religió ens explicaven que una de les obres de caritat més valorades a les altures, era la de “visitar enfermos y presos” (i ho dic en castellà perquè és així com ho tinc guardat a la memòria).

És per això que, de tant en tant, vaig de visita al Zoo on hi tenen condemnats a perpetuïtat un reguitsell d'éssers que l'únic crim que han comès a la seva vida ha estat confiar en els humans.

La darrera vegada, però, em va deixar una impressió difícil d'esborrar: vaig ensopegar els dos personatges de la foto en un moment en què feien les seves reflexions. Jo que m'aturo i escolto aquest diàleg sorprenen que us transmeto. Ja em direu si no fa pensar...

                                                 Fotografia realitzada per Javier Salvans

                   REFLEXIONSENTRE AMICS

    -Ja fa molt de temps que et vull preguntar una cosa amic Chuquin: Tu creus que els humans pensen com nosaltres, riuen com nosaltres quan estan contents, ploren com nosaltres quan estan tristos, senten el calor de l'amistat com nosaltres i estimen com nosaltres?

    -Sí, Chicun, però ells a més a més, saben odiar molt més que nosaltres...

    -I això és bo, amic Chicun?

    -Jo diria que no, amic Chuquin. Però ells sols són humans i cal donar-els'hi temps...