L'elefant es deia
Bilomba i la rateta Cuchilí. A les seves llargues passejades per la
selva, tenien grans converses i la seva amistat era cada dia més
ferma. El temps passa de pressa i va arribar un dia que Cuchilí ja
no podia seguir el pas del seu gran amic Bilomba i li va pregar si
aquest la podria portar a coll-i-be. Ell, l'elefant, generós com
era, ho va acceptar complagut. És així com van poder seguir les
seves inacabables confidències. Un dia, però, Bilomba li va demanar
a Cuchilí que ni que fos per un sol cop, si ella accedia a
portar-lo a ell a la seva esquena. La rateta ho va acceptar sense
rumiar-s'ho ni una mica. Bilomba que munta sobre Cuchilí i aquesta
que es mort de sobta. L'elefant va plorar a cor que me'n dons la
pèrdua de la seva amiga. El que encara és més trist és que mai
va arribar a saber la causa d'una mort tan sobtada.

Els meus "Petits Relats" no són més que un menut passatemps. Em sento com un modest artesà de titelles. Totes elles porten el seu trocet d'humanitat i... Què més puc demanar? Doncs convidar a algú com tu que els comenti. Establir un diàleg en definitiva i com que dialogar és fer companyia, em sento més a la vora dels meus amics. És així com m'agradaria que ho veiessis si de tant en tant vas a parar a algun d'ells, ells i jo te'n donem les gràcies”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario