
Els meus "Petits Relats" no són més que un menut passatemps. Em sento com un modest artesà de titelles. Totes elles porten el seu trocet d'humanitat i... Què més puc demanar? Doncs convidar a algú com tu que els comenti. Establir un diàleg en definitiva i com que dialogar és fer companyia, em sento més a la vora dels meus amics. És així com m'agradaria que ho veiessis si de tant en tant vas a parar a algun d'ells, ells i jo te'n donem les gràcies”.
La frase també la podria haver pronunciat algun personatge històric infaust per a nosaltres i que sembla que ara torna amb força, encara que en realitat potser mai no ha deixat de ser-hi ben present.
ResponderEliminarNo deixis d'escriure!
Moltes gràcies: Després em miraré en calma el teu Blog que sembla força interessant.
Eliminar