martes, 30 de octubre de 2012

EL NAUFRAG




                   

    En Pere Andarull va ser l'únic supervivent d'aquell naufragi. El “CAROLINA VA A LA MAR” va fer aigües en un moment poc oportú. Els uns per aquí els altres per allà i a la fi, tots cap avall al fons del mar! Ell va poder arreplegar un petit bot, el seu diari de bord i una botella d'un excel·lent Château Margaux 2008. Rema que remaràs fins que  espetegà a un illot esquifit en el que un cop  instal·lat en prou feines s'hi podia  seure. El vi a tot allargar li duraria cinc dies  Desesperat intentava pescar a garrotades amb els rems però, endebades. Aviat veié que si seguia amb aquell sistema, perdria les poques forces que li quedaven i els rems. Fou aleshores que  recordà que les ampolles eren uns estris ben practics per demanar auxili. Ficà el seu missatge dins la botella, la va tapar com calia i amb un gran sospir d'enyorament la llençà tan lluny com va poder. Algú que l'hagues vist hauria dit que tenia un aire trist però ben esperançat.

La botella arribà per fi a bon port. La  recollí un anglès que passava les seves vacances a Tossa. Aquell dia i després d'hores i hores de sol i de posar-se més vermell que un llagostí, decidí que ja era hora de mullar el melic en les aigües tan blaves i transparents de La Costa Blava. Al ficar el cap sota l'aigua, rebé un cop tan fort que el deixà quasi bé estabornit. Per agafar aquella malaida botella, va estar a punt d'estavellar-se contra les roques. Va sortir de l'aigua amb la botella a les mans i amb un pressentiment  afortunat: “i si fos algú que demanava auxili?”.

    El missatge deia així: Oh tu que em llegeixes! Sàpigues que soc un naufrag. L'únic supervivent del “CAROLINA VA A LA MAR” ” i estic perdut al bell mig del Mediterrani. Si aquesta botella ha arribat a tu, això em fa pensar que també pot tornar a mi. Per si es donés aquest cas, oh tu feliç mortal que em llegeixes, un sol favor et demano: Aquesta botella que tens ara entre les teves mans, havia contingut un  Chateaux Margaux del 2008 i com molt bé pots observar, ara esta ben buida. Sigues doncs tan amable i solidari d'anar a la botiga més pròxima i comprar-me-n un altra de la mateixa marca. Ah! I sobretot que sigui de la mateixa anyada del 2008! Quina delícia!!!

I acabava d'una manera ben senzilla però prou elegant: Que Déu t'ho pagui, germà.

No cal dir que l'anglès va complir com un cavaller el preg del pobre naufrag. Acondicionà l'ampolla amb uns suros ben valents i aprofitant els vents de ponent, la tornà a la mar.

A hores d'ara ni tan sols el que escriu aquesta tragèdia, sap si la botella va arribar a bon fi.


Que opines tu, lector amic. Quin fi hauries desitjat per el nostre naufrag?

  
                                                                        FI


petitsrelats@gmail.com