martes, 20 de noviembre de 2012

UNA QUEIXA BEN JUSTIFICADA



      Quan l'Alfred va morir i passada la primera pena, el van traslladar tot seguit al tanatori de Les Corts. Els parents i amics que feien companyia a la família, volien retre-li el darrer adéu. Desfilaven un darrera l'altre per veure el difunt. Aquest, bo i mort com estava, no parava de caixer-se: tinc fred i em constiparéels deia a tots amb contumàcia. Una i una altra vegada no parava d'insistir: tinc fred i em constiparé.
   Tanta va ser la insistència del difunt amb la seva obsessió pel constipat, que el final els amics es van veure amb l'obligació de comunicar aquest fenomen a la família. Quan va entrar la seva vídua, l'Alfred ja esternudava i amb un to ben llastimós, insistia: "o veieu, ja us ho deia jo que em constiparia.
    La reacció de la seva vídua va ser fulminant. Se'n va anar com un llamp a queixar-se a la Direcció de la funerària. Amb un to ben autoritari els hi va ordenar: “feu el favor d'apagar immediatament l'aire condicionat!”