martes, 29 de enero de 2013

EL MISSATGE

El missatge



EL DILLUNS
El Dilluns tenia un missatge urgent per fer arribar al Dissabte. Li va demanar al Dimarts que el transmetes al Dimecres perquè aquest al passes al Dijous amb el prec de que el fes arribar al Divendres que era el veí més proper del destinatari final: el missatge deia així: Sr. Dissabte, vostè és el dia més alegre de la setmana i tothom és feliç quan s'hi troba. Amb mi en canvi, tothom és ben desgraciat i això em posa molt trist. Voldria ni que fos un cop a la vida intercanviar-se amb mi? La resposta del dissabte no es va fer esperar: i vos que em doneu a canvi? “Ja veig que no ens entendrem”, va pensar el Dilluns resignat a la trista vida de sempre...


sábado, 26 de enero de 2013

UN HOME PREVISOR

    Com que ja en tinc 85 vaig pensar que el millor que podia fer era preparar les coses per arrodonir un bon final. És així doncs que vaig anar al Corte Inglés i la noia de la informació amb va assabentar molt amablement de que els taüts els trobaria al tercer subsol al costat del super. El jove que em va atendre em va dir ben content que de clients com jo ja no en quedaven però que m'ajudaria amb tot el que fes falta.
    Deu meu, quin assortiment! Ni havia per a tots els gustos. Un que amb lletres d'or deia “SOM MÉS QUE UN CLUB”, un altre que ben folrat per dins hi portava emmarcada una fotografia del Messi dedicada: “Con mi cariño eterno(“en exclusiva” deia el rètol). Després ni havia uns altres que devien ser per la gent més jove que duia incorporat un MP3 i fins i tot un IPAD i un portàtil.
    Com que a mi que totes aquestes coses no em fan patxoca, em vaig decidir per un de ben senzillet. Res de telèfons móvils ni Internet ni totes aquestes endergues d'avui dia.
    Quan li vaig dir al venedor que me'l volia veure posat, em va fer mala cara, però carregat amb el taüt em va acompanyar als provadors. Després, que ja se'l veia més content em va assegurar que com tots els articles del Corte Ingles, tenia una garantia per dos anys i també em va recordar que: “si no queda satisfecho con su compra, le devolvemos el dinero” això, per fi, és el que em va decidir.




martes, 8 de enero de 2013

SOLIDARITAT O COMPLICITAT?




      És baixet, prim i tan desmanegat, que tot ell semble un “pengim-penjam”. Va caminant d'esma entre els passadissos del super. Els seus ullets petits i eixerits, miren arreu amb picardia. Estira la mà i arramba d'una revolada, la llonganissa. Ens creuem les mirades i els dos entenem el que fa el cas. Una llàgrima que se li escapa dels seus ulls plens de fam, rodola suaument galtes avall. Jo, no hi puc fer-hi més, faig veure que no he vist res però, girant-me perquè ningú em vegi, també em poso a plorar...

vols que en parlem?:    keteketedos@gmail.com