UN HOME PREVISOR

    Com que ja en tinc 85 vaig pensar que el millor que podia fer era preparar les coses per arrodonir un bon final. És així doncs que vaig anar al Corte Inglés i la noia de la informació amb va assabentar molt amablement de que els taüts els trobaria al tercer subsol al costat del super. El jove que em va atendre em va dir ben content que de clients com jo ja no en quedaven però que m'ajudaria amb tot el que fes falta.

    Deu meu, quin assortiment! Ni havia per a tots els gustos. Un que amb lletres d'or deia “SOM MÉS QUE UN CLUB”, un altre que ben folrat per dins hi portava emmarcada una fotografia del Messi dedicada: “Con mi cariño eterno” (“en exclusiva” deia el rètol). Després ni havia uns altres que devien ser per la gent més jove que duia incorporat un MP3 i fins i tot un IPAD i un portàtil.

    Com que a mi que totes aquestes coses no em fan patxoca, em vaig decidir per un de ben senzillet. Res de telèfons móvils ni Internet ni totes aquestes endergues d'avui dia.

    Quan li vaig dir al venedor que me'l volia veure posat, em va fer mala cara, però carregat amb el taüt em va acompanyar als provadors. Després, que ja se'l veia més content em va assegurar que com tots els articles del Corte Ingles, tenia una garantia per dos anys i també em va recordar que: “si no queda satisfecho con su compra, le devolvemos el dinero” això, per fi, és el que em va decidir.