Com
que ja en tinc 85 vaig pensar que el millor que podia fer era
preparar les coses per arrodonir un bon final. És així doncs que
vaig anar al Corte Inglés i la noia de la informació amb va
assabentar molt amablement de que els taüts els trobaria al tercer
subsol al costat del super. El jove que em va atendre em va dir ben
content que de clients com jo ja no en quedaven però que m'ajudaria
amb tot el que fes falta.
Deu
meu, quin assortiment! Ni havia per a tots els gustos. Un que amb
lletres d'or deia “SOM MÉS QUE UN CLUB”, un altre que ben folrat
per dins hi portava emmarcada una fotografia del Messi dedicada: “Con
mi cariño eterno”
(“en
exclusiva” deia el rètol). Després ni havia uns altres que devien
ser per la gent més jove que duia incorporat un MP3 i fins i tot un
IPAD i un portàtil.
Com
que a mi que totes aquestes coses no em fan patxoca, em vaig decidir
per un de ben senzillet. Res de telèfons móvils ni Internet ni
totes aquestes endergues d'avui dia.
Quan
li vaig dir al venedor que me'l volia veure posat, em va fer mala
cara, però carregat amb el taüt em va acompanyar als provadors.
Després, que ja se'l veia més content em va assegurar que com tots
els articles del Corte Ingles, tenia una garantia
per
dos
anys
i també em va recordar que: “si
no queda satisfecho con su compra, le devolvemos el dinero”
això,
per fi, és el que em va decidir.
