El
dia que es van aturar tots els rellotges, va ser aleshores quan hi
vaig veure clar. La vida
arraconada en un carreró sense sortida, encara volia seguir. Desgraciada, això li vaig dir jo,
desgraciada. No ho veus que ja tot s'ha acabat? Que ja tot és al darrera i al teu davant no hi
queda res? Més del que et penses, em contestà impertinent: “...i doncs, la remor de la pluja
quan tomba sobre el carrer o fa plorar els vidres de la finestra; el raig de sol que
t'embolcalla i t'acarona o la carícia del vent que et parla d'amor i d'un dolç benestar; així
com les fulles que gronxen coquetes al ritme incert del caprici o la rosa que, presumida,
brilla en el jardí; l'alegria del nen que amb el seu patinet et vol atropellar, la mare que el
crida i et somriu per disculpar-se; i l'abraçada d'un net, la mà tendre i acollidora de la dona
al bell mig de la nit, la trucada d'un fill que necessita ajuda i... tantes i tantes coses i... la música divina de Bach que ara sona i se m'entrega plena, pura...”
arraconada en un carreró sense sortida, encara volia seguir. Desgraciada, això li vaig dir jo,
desgraciada. No ho veus que ja tot s'ha acabat? Que ja tot és al darrera i al teu davant no hi
queda res? Més del que et penses, em contestà impertinent: “...i doncs, la remor de la pluja
quan tomba sobre el carrer o fa plorar els vidres de la finestra; el raig de sol que
t'embolcalla i t'acarona o la carícia del vent que et parla d'amor i d'un dolç benestar; així
com les fulles que gronxen coquetes al ritme incert del caprici o la rosa que, presumida,
brilla en el jardí; l'alegria del nen que amb el seu patinet et vol atropellar, la mare que el
crida i et somriu per disculpar-se; i l'abraçada d'un net, la mà tendre i acollidora de la dona
al bell mig de la nit, la trucada d'un fill que necessita ajuda i... tantes i tantes coses i... la música divina de Bach que ara sona i se m'entrega plena, pura...”
