Que
m'ofego! Que m'ofego! Anava
cridant
desesperat
amb
l'aigua
al
coll, fins
que
li
va
sonar el mòbil i el va agafar
ben
il·lusionat. La veu
de
l'altre
costat
demanava:
pel
Pepitu Sistachs, si us plau...
“No,
s'equivoca”
va
dir
ell...
i ja
no
va dir
res
més...
Els meus "Petits Relats" no són més que un menut passatemps. Em sento com un modest artesà de titelles. Totes elles porten el seu trocet d'humanitat i... Què més puc demanar? Doncs convidar a algú com tu que els comenti. Establir un diàleg en definitiva i com que dialogar és fer companyia, em sento més a la vora dels meus amics. És així com m'agradaria que ho veiessis si de tant en tant vas a parar a algun d'ells, ells i jo te'n donem les gràcies”.
