jueves, 9 de mayo de 2013

MALAÏDES GUERRES!



    L'Arcadi no va poder acabar la guerra. Tornà tan malferit que els cirurgians es pensaven que no se'n sortiria. Van fer el que van poder però malgrat el esforços, no els quedà més remei que retallar-li els trossos que no es podien aprofitar. Era com el de abans però tan sols n'hi havia la meitat. Sortosament va ser l'esquerra, la part del cor i per això, creien, va sobreviure. Quan va tornar a casa, la seva dona, l'Enriqueta ja l'esperava. Va ser un cop fort però tot feia pensar que ho superaria.
    

   Al cap de sis mesos, tres setmanes dos dies i set hores, el va matar. Un cop enllestida la feina,  li vingué a la memòria la novel·la d'en Delibes, "Cinco horas con Mario" i pensà que tenia que fer una escena més o menys com la de la protagonista: ─”Que no podia més Arcadi. Que t'ho vaig aguantar tot, les nits fredes sense la intimitat enyorada, les bromes de les veïnes, els pantalons d'un sol camal i tots els esforços per oblidar l'altre tros...(que també me l'estimava!)”. Tot ho vaig aguantar sense ni un mot de greuge. Saps que és el que em va vèncer i em va portar a la decisió final? Doncs que no vaig poder superar la terrible vergonya d'anar amb tu pels carrers. Arcadi meu, has d' entendre-m. Ja ho sé que no podies caminar d'una altra manera, però a mi això de portar al costat un mig home que per avançar no tenia altre solució que anar fent saltirons, això va ser més fort que jo. Semblaves un cangur Arcadi i la gent et mirava com si fossis un extraterrestre. Te'n recordes que la canalla, a ramats, ens seguia entusiasmada amb aquella novetat?  ─Al circ, Enriqueta, perquè no el portes al circ? Cridaven tots com condemnats!
    

   Mentre l'Enriqueta estava amb aquestes cabòries, sonà el timbre del carrer. Ella, esporuguida, tapà el finat com va poder, i va baixar a obrir. 
 

Però...però...Arcadi, tu ets l'Arcadi! Que hi fas aquí? Però si jo t'acabo de ...    

 ─Si, Enriqueta, sí, soc l'Arcadi o més ben dit, l'altre tros de l'Arcadi. Per fi els cirurgians, amb l'ajuda de Deu em van apedaçar i ara, aquí estic. M'estic delint per trobar  la meva part esquerra i començar nova vida tots junts un altre cop

Ella, però, no ho va veure gens clar i...


Confidècies al lector: He tingut seriosos dubtes per acabar aquest petit relat i per fi m'he decidit a demanar la col·laboració  dels amables lectors. Sis us plau: Tu que has arribat fins aquí, que feries en el cas de l'Enriqueta? Quin penses, que seria el final més adient? T'ho agraeixo de tot cor!