Els meus "Petits Relats" no són més que un menut passatemps. Em sento com un modest artesà de titelles. Totes elles porten el seu trocet d'humanitat i... Què més puc demanar? Doncs convidar a algú com tu que els comenti. Establir un diàleg en definitiva i com que dialogar és fer companyia, em sento més a la vora dels meus amics. És així com m'agradaria que ho veiessis si de tant en tant vas a parar a algun d'ells, ells i jo te'n donem les gràcies”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario