viernes, 1 de agosto de 2014

AVUI CATALUNYA PLORA

Avui Catalunya plora. Plora perquè està ferida. Plora la vergonya de veure el seu heroi caigut. L'home que des dels anys del franquisme més cruel i dictatorial va lluitar, va defensar fins la presó, la Catalunya enyorada, el dret de viure em pau i ensems la nostra llibertat llargament cobejada. La pau d'un poble “que avança i estima donant-se les mans”. D'un poble que, no ha pretès altre cosa que respectar i ésser respectat, que transmetre els seus anhels amb el seu propi llenguatge i que des de Felip IV, passant per Felip V. Fernando VII, Primo de Rivera, Franco i els governants dels nostres dies, ens ho van impedir al llarg dels segles i tampoc no ens ho deixen fer ara.

Vull pensar que el que fins ahir mateix va ésser el nostre heroi, ho va ésser de tot el poble català, amb independència de les tendències polítiques de cadascú. Fins ahir, el paradigma de l'amor a la pàtria, el conhort de milers sinó milions de catalans que recolzàvem en ell les frustracions tan llargament assumides.
El nostre heroi d'ahir mateix, és un ídol caigut, un gegant amb peus de fang, un salva-pàtries de fireta. El nostre Jordi que va bescanviar la il·lusió de milions de catalans per “un puñado de lentejas”...

Quina soledat la seva! Quina terrible soledat la seva!
Tindrà temps en les seves hores d'aïllament de contemplar de mica en mica, d'un a un, tots els catalans que vam confiar cegament en ell i que avui l'hem de contemplar, amb llàgrimes als ulls com un ninot caigut...caigut amb la seva pròpia misèria.


Avui Catalunya plora. Plora perquè està ferida. Però, avui Catalunya, curulla de segles de glòria i de lluita, seguirà avançant i no hi haurà mai ningú capaç de destruir els seus anhels de catalanitat, de viure en pau amb la seva llengua, la seva cultura i la seva capacitat d'estimar a tots els pobles que l'envolten.