M'agrada
l'amistat
que
arriba de tan lluny
que
un dia va quedar
quasi
adormida
quasi
oblidada
M'agrada
l'amistat
que
se sent primavera
i
que reneix alegre
com
les flors del camp
com
el sol de llevant
com
una il·lusió renovada
M'agrada
l'amistat
com
un pont entre dos èpoques,
abans
de creuar-lo, joventut
i
alegria a cor que me'n dons.
A
l'altre costat... quasi bé tota una vida,
alguns
cops plaent i d'altres no tant.
Per
sota el pont, el riu de la vida que mai s'atura.
i
de l'amistat que ve de tan lluny,
que
un dia va quedar
quasi
dormida
quasi
oblidada
florirà
una primavera nova
i
donarà alegria als darrers viaranys
del
capvespre de la vida.