lunes, 8 de septiembre de 2014

A tots aquells que estimo... (i els altres també).


M'agrada l'amistat
que arriba de tan lluny
que un dia va quedar
quasi adormida
quasi oblidada

M'agrada l'amistat
que se sent primavera
i que reneix alegre
com les flors del camp
com el sol de llevant
com una il·lusió renovada

M'agrada l'amistat
com un pont entre dos èpoques,
abans de creuar-lo, joventut
i alegria a cor que me'n dons.
A l'altre costat... quasi bé tota una vida,
alguns cops plaent i d'altres no tant.
Per sota el pont, el riu de la vida que mai s'atura.

Donem la teva mà, tans sols la mà,
i de l'amistat que ve de tan lluny,
que un dia va quedar
quasi dormida
quasi oblidada
florirà una primavera nova
i donarà alegria als darrers viaranys
del capvespre de la vida.