Penediment
-Pare,
ja sé que la meva hora està arribant i em voldria confessar.
-Digues,
doncs de que et penedeixes?
-Recordo
amb gran dolor pare, que he tingut mals pensaments.
-I
quins ha estat aquests mals pensaments?
-Doncs
a vegades, he pensat que podria ser d'esquerres.
-Això
t'ha passat, filla meva? I quantes vegades?
-Una
vegada, fa cinquanta tres anys quan cantàvem “Cara al sol” (allò
de la camisa nueva em feia riure), un altre quan va
guanyar el Zapatero (el vaig trobar tan guapo!) i encara, un altre
vegada quan l'Aznar va recolzar la guerra de l'Iraq.
-Bé,
vaja, filla meva, pensa que Déu és tot misericordiós i fins i tot
és capaç de perdonar aquestes monstruositats.
-I,
així, doncs pare, creu que aniré al cel?
-I
és clar que si filla meva. Com que et veig tan penedida dels teus
pecats, et dono la absolució en nom de Déu, al que ara estic
representant. En penitència digues deu mil vegades: “mai més
tindré mals pensaments”.
-Jo
ho procuraré amb tot l'esforç que calgui, però atenent a la meva
edat, no sé si em donarà temps d'acomplir tota la penitència.
-Bé,
filla meva, tu fes el que puguis.
-Ah,
pare meu, encara una última pregunta: i si vaig al cel com vostè
m'assegura, creu que m'asseuré a la dreta de Déu Pare Totpoderós?
-Bé,
filla meva, això sí que no t'ho puc garantir.
-Doncs
miri, sap que li dic? Que si no em pot assegurar que no seuré a
l'esquerra, doncs no em moro i ja està. Ho es que s'han pensat que
els de dretes ens hem de conformar amb qualsevol cosa?
El
capellà la va deixar tot remugant: Que Déu hi faci més que
nosaltres...
