PENEDIMENT

   Penediment

-Pare, ja sé que la meva hora està arribant i em voldria confessar.

-Digues, doncs de que et penedeixes?

-Recordo amb gran dolor pare, que he tingut mals pensaments.

-I quins ha estat aquests mals pensaments?

-Doncs a vegades, he pensat que podria ser d'esquerres.

-Això t'ha passat, filla meva? I quantes vegades?

-Una vegada, fa cinquanta tres anys quan cantàvem “Cara al sol” (allò de la camisa nueva em feia riure), un altre quan va guanyar el Zapatero (el vaig trobar tan guapo!) i encara, un altre vegada quan l'Aznar va recolzar la guerra de l'Iraq.

-Bé, vaja, filla meva, pensa que Déu és tot misericordiós i fins i tot és capaç de perdonar aquestes monstruositats.

-I, així, doncs pare, creu que aniré al cel?

-I és clar que si filla meva. Com que et veig tan penedida dels teus pecats, et dono la absolució en nom de Déu, al que ara estic representant. En penitència digues deu mil vegades: “mai més tindré mals pensaments”.

-Jo ho procuraré amb tot l'esforç que calgui, però atenent a la meva edat, no sé si em donarà temps d'acomplir tota la penitència.

-Bé, filla meva, tu fes el que puguis.

-Ah, pare meu, encara una última pregunta: i si vaig al cel com vostè m'assegura, creu que m'asseuré a la dreta de Déu Pare Totpoderós?

-Bé, filla meva, això sí que no t'ho puc garantir.

-Doncs miri, sap que li dic? Que si no em pot assegurar que no seuré a l'esquerra, doncs no em moro i ja està. Ho es que s'han pensat que els de dretes ens hem de conformar amb qualsevol cosa?

El capellà la va deixar tot remugant: Que Déu hi faci més que nosaltres...