domingo, 3 de abril de 2016

EL MEU LLAPIS I JO

El meu llapis i jo



En lloc d'un gos, tinc un llapis i el trec a escampar la boira sempre que ell i jo ens posem d'acord. Dos, tres o quatre cops al dia. El fet és que em torna sempre amb un seguit de personatges que troba per aquests mons de Déu i que els he anat arraconant des qui sap quan. Un dia, però, el llapis i jo vam pensar que ells també tenien ganes de veure món. I aquí estan vagarejant pel núvol d'internet.

Que no, que tu no ets un artista”. Això em diu el meu llapis cada dia. “Ni ho seràs mai” (afegeix).”Tu ets...un que passeja llapisos i en prou feines! I jo penso; quina raó té!”

Jo també li canto les quaranta i li contesto: si fossis un llapis de raça, “otro gallo nos cantara”, però com que no ets més que un petaner, així anem els dos per la vida, foten disbarats! Ah! I amb la poca vergonya d'ensenyar-los!



Em passa més sovint del que voldria, quan vaig a la botiga d'andròmines del món de l'art, acostumo a demanar un llapis. Ells, que ja em coneixen, tal sols arribar, ja em pregunten: el llapis, oi? I jo, amb un cop de cap i un somriure, els hi dono la resposta. Em treuen un 2B (mina suau) que ja saben que és el meu preferit. Aquesta raça té un no sé que de tendre quan s'ho proposa que m'enlluerna i també un bon tarannà de duresa quan jo li ho exigeixo. Els 2B acostumen a tenir un caràcter noble: al pa, pa i al vi, vi; és a dir ni és un 4H (mina molt dura) esquerp, garrepa i maldestre, ni un 8B (mina molt tova) barroc i tan exagerat que quan vol parlar s'esgargamella. Per entendre'ns, el 4H parla tan fluixet que quasi bé no se'l sent i en canvi el 8B és d'un escandalós que si un dia, per pura pena el trec a passejar, fins i tot els veïns es queixen.

També tinc que acceptar, però, que el 2B acostuma a fer el mateix procés que els seus companys: Els primers dies, tímid i submis, tot són flors i violes. Després, pot ser dies i fins i tot setmanes després, comença a insinuar alguns comentaris sobre la feina que fem plegats (tenen el seu dret, diuen). “Que a mi em sembla que aquesta ratlla va més enllà”, “que pot ser seria millor donar més llum a aquell racó” que... ; és a dir, es prenen la llibertat d'opinar el que i el com i quan els hi vull aturar els peus, ja no hi sóc a temps. I el més greu del cas, és que a vegades (més de les que voldria) tenen tota la raó del món i com que entre el llapis i jo no hi poden haver secrets (estem a tocar), perdo tota l'autoritat i m'emprenyo. “Apa doncs”, li dic, “fes-ho tu”. Ell que, cofoi ho prova, tampoc se'n surt. Conclusió final: ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio, contigo porque me matas y sin ti porque me muero.



  1. així anem per la vida, el meu llapis i jo. Ens escridassem, ens barallem, ens ho diem tot, fins i tot el nom del porc, però, que cony! No podem passar l'un sense l'altre. Passem estones, pot ser dies, sense dirigir-nos la paraula, però, que voleu? Ens enyorem i quan ens retrobem (sempre començo jo a fer les paus), estem tan bé junts!...

La vida d'un llapis, però, és curta, massa curta diria jo. Ep! Estem parlant d'un llapis que per sort o per desgràcia ha anat a raure a casa d'un ximplet com jo. Vinga a guixar, vinga a esborrar i tornar a guixar. I és clar, així un llapis té la vida curta. De totes maneres també hi han llapisos que duren anys i panys; són aquells que els seus amos no els treuen mai a fer un tom. Viuen molt però s'avorreixen qui sap lo. Els meus, en canvi s'ho passen d'allò més bé. Saben que duraran poc però s'hi conformen. Quasi bé tots els que han passat per les meves mans em confessen confidencialment que prefereixen una vida curta però divertida. Sempre els porto a conèixer gent nova, bells paranys, personatge estrafolaris, nens amb ganes de jugar o gossos cridaners. Arriben cansats a la caixa però contents del deure acomplert i de les aventures que hem viscut junts. Ah! I no gasten res, absolutament res. Ni mengen ni veuen ni els has de treure forçosament tres cops al dia a fer les seves necessitats (aquestes els hi controlo jo amb el “cutter”). No cal donar-hi més voltes, vaja: mil vegades més un llapis que un gos!



Firmat: el meu llapis i jo.